A Catalunya hi ha 203 espècies de papallones i cadascuna té la seva història de vida particular: n’hi ha que viuen a l’alta muntanya i són molt difÃcils de veure, n’hi ha que són comunes arreu del paÃs i fins i tot colonitzen els jardins de les ciutats. Tot i tenir caracterÃstiques i estratègies pròpies, totes les espècies tenen uns trets comuns.
A Catalunya hi ha 6 famÃlies de papallones:
• Hespèrids
• Papiliònids
• Pièrids o blanques
• Licènids o blavetes
• RiodÃnids
• Nimfà lids
Dels riodÃnids tan sols se’n coneix una espècie a Europa, la papallona de la prÃmula (Hemaris lucina), que és poc comuna. Dins dels nimfà lids hi ha una subfamÃlia força gran, els satÃrids, caracteritzada perquè presenta un ocel (o fals ull) o més d’un.
Il·lustracions de Martà Franch
A continuació, trobareu una selecció de 40 espècies de papallones que freqüenten ambients urbans i periurbans, amb la seva planta nutrÃcia:
Dard ros (Ochlodes sylvanus) i daurat fosc (Thymelicus acteon) sobre llistó. Autor: Martà Franch
Nom comú | Nom cientÃfic | FamÃlia | Planta nutrÃcia |
---|---|---|---|
Capgròs comú | Carcharodus alceae | Hespèrids | Malva (Malva sylvestris) |
Dard ros | Ochlodes sylvanus | Hespèrids | Llistó (Brachypodium retusum) |
Daurat fosc | Thymelicus acteon | Hespèrids | Llistó (Brachypodium retusum) |
Papallona zebrada (Iphiclides feisthamelii) sobre aranyoner. Autor: Martà Franch
Nom comú | Nom cientÃfic | FamÃlia | Planta nutrÃcia |
---|---|---|---|
Papallona reina | Papilio machaon | Papiliònids | Fonoll, ruda i pastanaga |
Papallona zebrada | Iphiclides feisthamelii | Papiliònids | Arç blanc i plantes del gènere Prunus sp. |
Aurora (Anthocharis cardamines) sobre flor de plata. Autor: Martà Franch
Nom comú | Nom cientÃfic | FamÃlia | Planta nutrÃcia |
---|---|---|---|
Aurora | Anthocharis cardamines | Pièrids | Flor de plata i altres crucÃferes |
Blanca de la col | Pieris brassicae | Pièrids | Col, herba d'all i altres crucÃferes |
Blanca de l'arç | Aporia crataegi | Pièrids | Aranyoner i arç blanc |
Blanqueta de la col | Pieris rapae | Pièrids | Col, herba d'all i altres crucÃferes |
Blanqueta perfumada | Pieris napi | Pièrids |
Herba d'all i altres crucÃferes |
Cleòpatra | Gonepteryx cleopatra | Pièrids | Aladern (Rhamnus alaternus) |
Llimonera | Gonepteryx rhamni | Pièrids | Aladern (Rhamnus alaternus) |
Safranera de l'alfals | Colias crocea | Pièrids | Alfals (Medicago sativa) |
Blaveta dels pèsols (Lampides boeticus) i blaveta estriada (Leptotes pirithous) sobre alfals. Autor: Martà Franch
Nom comú | Nom cientÃfic | FamÃlia | Planta nutrÃcia |
---|---|---|---|
Barrinadora del gerani | Cacyreus marshalli | Licènids | Gerani (Pelargonium sp.) |
Blaveta comuna | Polyommatus icarus | Licènids | Banya de cabra i altres lleguminoses |
Blaveta de l'heura | Celastrina argiolus | Licènids | Esbarzer (Rubus ulmifolium) i heura (Hedera helix) |
Blaveta dels pèsols | Lampides boeticus | Licènids | Alfals, pèsols i altres lleguminoses |
Blaveta estriada | Leptotes pirithous | Licènids | Alfals i altres lleguminoses |
Coure comú | Lycaena phlaeas | Licènids | Vinagrelles (Rumex sp.) |
Griseta de muntanya | Lysandra coridon | Licènids | Ferradures (Hippocrepis sp.) |
Marroneta de l'alzina | Satyrium esculi | Licènids | Alzina, garric (Quercus ilex, Q. coccifera) |
Moreneta meridional | Aricia cramera | Licènids | Agulles (Geranium sp.) |
Atalanta (Vanessa atalanta) i papallona de la c blanca (Polygonia c-album) sobre ortiga. Autor: Martà Franch
Nom comú | Nom cientÃfic | FamÃlia | Planta nutrÃcia |
---|---|---|---|
Argentada comuna | Argynnis paphia | Nimfà lids | Violetes (Viola sp.) |
Atalanta | Vanessa atalanta | Nimfà lids | Ortiga (Urtica dioica) |
Damer dels conillets | Melitaea deione | Nimfà lids | Conillets (Antirrhinum majus) |
Nimfa dorment | Nymphalis polychloros | Nimfà lids | Lledoner (Celtis australis) |
Nimfa mediterrà nia | Limenitis reducta | Nimfà lids | Lligabosc, xuclamel (Lonicera sp.) |
Paó de dia | Aglais io | Nimfà lids | Ortiga (Urtica dioica) |
Papallona de la c blanca | Polygonia c-album | Nimfà lids | Om (Ulmus minor) |
Papallona de l'arboç | Charaxes jasius | Nimfà lids | Arboç (Arbutus unedo) |
Papallona de l'ortiga | Aglais urticae | Nimfà lids | Ortiga (Urtica dioica) |
Papallona del lledoner | Libythea celtis | Nimfà lids | Lledoner (Celtis australis |
Bruna de bosc (Pararge aegeria) sobre llistó. Autor: Martà Franch
Nom comú | Nom cientÃfic | FamÃlia | Planta nutrÃcia |
---|---|---|---|
Bruixa | Brintesia circe | SatÃrids | GramÃnies (Brachypodium sp., Bromus sp., Festuca sp., Cynodon dactylon, etc.) |
Bruna de bosc | Pararge aegeria | SatÃrids |
GramÃnies (Brachypodium sp., Bromus sp., Festuca sp., Cynodon dactylon, etc.) |
Bruna de prat | Maniola jurtina | SatÃrids |
GramÃnies (Brachypodium sp., Bromus sp., Festuca sp., Cynodon dactylon, etc.) |
Escac ibèric | Melanargia lachesis | SatÃrids | GramÃnies (Brachypodium sp., Bromus sp., Festuca sp., Cynodon dactylon, etc.) |
Margenera comuna | Lasiommata megera | SatÃrids | GramÃnies (Brachypodium sp., Bromus sp., Festuca sp., Cynodon dactylon, etc.) |
Saltabardisses cintada | Pyronia bathseba | SatÃrids | GramÃnies (Brachypodium sp., Bromus sp., Festuca sp., Cynodon dactylon, etc.) |
Als jardins de papallones també podem trobar altres pol·linitzadors, que en general són més difÃcils d’identificar i és per això que els hem agrupat en grups funcionals segons els seus trets biològics. En aquest enllaç hi trobarem informació detallada sobre els pol·linitzadors esmentats a continuació:
Heteròcers o papallones nocturnes: són del mateix ordre que les papallones diürnes (lepidòpters) però pertanyen a altres superfamÃlies. Tot i anomenar-se col·loquialment nocturnes algunes també volen de dia. A les flors hi van a buscar nèctar.
- Bufaforats (Macroglossum stellatarum)
- Hemaris fuciformis
- Hemaris tityus
- Rhodometra sacraria
- Gitaneta (Zygaena sp.)
Bufaforats (Macroglossum stellatarum) libant de flor de plata. Autora: Clà udia Pla-Narbona
Himenòpters: ordre de les abelles, vespes i formigues. Tenen dos parells d’ales membranoses, sent les posteriors més petites. Les femelles tenen un fibló que només utilitzen si se senten amenaçades. A les flors hi van a buscar nèctar i, en el cas de les abelles, també recullen pol·len per aprovisionar la descendència. Per fer-ho, gran part de les abelles disposen d’òrgans especialitzats per dur a terme aquesta funció: llargs raspalls de pèls (escopa) que faciliten la recol·lecció i transport de pol·len al niu, aixà com el procés de pol·linització al visitar les flors. Per aquests motius les abelles són considerades els pol·linitzadors més eficaços i importants a nivell global. La majoria d’espècies d’abelles no formen colònies, sinó que són solità ries, i molt rarament ataquen l’ésser humà . Degut a la seva gran diversitat (més de 1.100 espècies a la penÃnsula Ibèrica) i a l’elevada similitud entre moltes d’elles, la seva identificació acostuma a ser molt difÃcil. Per al seguiment als jardins, ho hem simplificat amb aquesta classificació.
- Bombus sp.
- Tipus Bombus terrestris
- Tipus Bombus pascuorum
Abelles de la mel (Apis mellifera) recollint pol·len d'una crucÃfera. Autora: Clà udia Pla-Narbona
SÃrfids: famÃlia dins de l’ordre dels dÃpters (mosques) amb morfologia i coloració similar a les abelles i vespes, cosa que fa que es confonguin sovint. No obstant això, els sÃrfids, aixà com la resta de dÃpters, sols tenen un parell d’ales, els manca el fibló i a les flors tan sols hi van a buscar nèctar. Els adults s’alimenten gairebé exclusivament de nèctar, de manera que visiten moltes flors i per tant contribueixen considerablement a la pol·linització.
SÃrfid recollint pol·len de la flor de plata. Autora: Clà udia Pla-Narbona
Coleòpters o escarabats: Molts escarabats visiten regularment flors i són pol·linitzadors, encara que la majoria de famÃlies dins l’ordre dels coleòpters no realitzin aquesta funció. Principalment hi ha quatre famÃlies, relativament senzilles d'identificar, que s’alimenten del pol·len i el nèctar de les flors:
- Escarabat verd o malaquita (Psilothrix viridicoerulea)
- Tropinota sp.
Coleòpter del gènere Tropinota recollint pol·len d'estepa blanca. Autora: Clà udia Pla-Narbona