Les papallones
Biologia de les papallones
A Catalunya hi ha 203 espècies de papallones i cadascuna té la seva història de vida particular: n’hi ha que viuen a l’alta muntanya i són molt difÃcils de veure, n’hi ha que són comunes arreu del paÃs i fins i tot colonitzen els jardins de les ciutats. Tot i tenir caracterÃstiques i estratègies pròpies, totes les espècies tenen uns trets comuns.
Com és una papallona?
Les papallones són insectes, el seu cos es divideix en tres parts: el cap, el tòrax i l'abdomen. Al cap hi tenen un parell d'antenes, un parell d'ulls composts i una espiritrompa; al tòrax hi tenen inserits dos parells d'ales i tres parells de potes; i a l'interior de l'abdòmen hi tenen els òrgans reproductors.
Il·lustracions de Martà Franch
Les papallones pertanyen a l’ordre dels lepidòpters. Arreu del planeta hi ha descrites unes 18.000 espècies de papallones diürnes (també conegudes com a ropalòcers) i 135.000 espècies de papallones nocturnes (també conegudes com a heteròcers), 1.800 a Catalunya.
Aquests dos grups es diferencien entre si per trets morfològics, sobretot de les antenes i la manera de plegar les ales:
- Les papallones diürnes tenen antenes filamentoses acabades amb forma de maça, en canvi les nocturnes tenen molta més diversitat de formes però mai com les diürnes.
- Les papallones diürnes pleguen les ales en el pla vertical i quan estan en repòs poden tenir les ales obertes i esteses o plegades, en canvi les nocturnes pleguen les ales en el pla horitzontal i sempre que estan en repòs ho fan amb les ales plegades.
Tot i el seu nom, hi ha papallones que anomenem nocturnes que tenen activitat durant el dia, per exemple diferents espècies comunes de les famÃlies dels geomètrids, esfÃngids i zigènids.
Espècies més comunes de papallones diürnes
A Catalunya hi ha 6 famÃlies de papallones:
• Hespèrids
• Papiliònids
• Pièrids o blanques
• Licènids o blavetes
• RiodÃnids
• Nimfà lids
- SubfamÃlia satÃrids
Dels riodÃnids tan sols se’n coneix una espècie a Europa, la papallona de la prÃmula (Hemaris lucina), que és poc comuna. Dins dels nimfà lids hi ha una subfamÃlia força gran, els satÃrids, caracteritzada perquè presenta un ocel (o fals ull) o més d’un.
Il·lustracions de Martà Franch
A continuació, trobareu una selecció de 40 espècies de papallones que freqüenten ambients urbans i periurbans, amb la seva planta nutrÃcia:
Hespèrids 
Dard ros (Ochlodes sylvanus) i daurat fosc (Thymelicus acteon) sobre llistó. Autor: Martà Franch
| Nom comú | Nom cientÃfic | FamÃlia | Planta nutrÃcia |
|---|---|---|---|
| Capgròs comú | Carcharodus alceae | Hespèrids | Malva (Malva sylvestris) |
| Dard ros | Ochlodes sylvanus | Hespèrids | Llistó (Brachypodium retusum) |
| Daurat fosc | Thymelicus acteon | Hespèrids | Llistó (Brachypodium retusum) |
Papiliònids 
Papallona zebrada (Iphiclides feisthamelii) sobre aranyoner. Autor: Martà Franch
| Nom comú | Nom cientÃfic | FamÃlia | Planta nutrÃcia |
|---|---|---|---|
| Papallona reina | Papilio machaon | Papiliònids | Fonoll, ruda i pastanaga |
| Papallona zebrada | Iphiclides feisthamelii | Papiliònids | Arç blanc i plantes del gènere Prunus sp. |
Pièrids 
Aurora (Anthocharis cardamines) sobre flor de plata. Autor: Martà Franch
| Nom comú | Nom cientÃfic | FamÃlia | Planta nutrÃcia |
|---|---|---|---|
| Aurora | Anthocharis cardamines | Pièrids | Flor de plata i altres crucÃferes |
| Blanca de la col | Pieris brassicae | Pièrids | Col, herba d'all i altres crucÃferes |
| Blanca de l'arç | Aporia crataegi | Pièrids | Aranyoner i arç blanc |
| Blanqueta de la col | Pieris rapae | Pièrids | Col, herba d'all i altres crucÃferes |
| Blanqueta perfumada | Pieris napi | Pièrids |
Herba d'all i altres crucÃferes |
| Cleòpatra | Gonepteryx cleopatra | Pièrids | Aladern (Rhamnus alaternus) |
| Llimonera | Gonepteryx rhamni | Pièrids | Aladern (Rhamnus alaternus) |
| Safranera de l'alfals | Colias crocea | Pièrids | Alfals (Medicago sativa) |
Licènids 
Blaveta dels pèsols (Lampides boeticus) i blaveta estriada (Leptotes pirithous) sobre alfals. Autor: Martà Franch
| Nom comú | Nom cientÃfic | FamÃlia | Planta nutrÃcia |
|---|---|---|---|
| Barrinadora del gerani | Cacyreus marshalli | Licènids | Gerani (Pelargonium sp.) |
| Blaveta comuna | Polyommatus icarus | Licènids | Banya de cabra i altres lleguminoses |
| Blaveta de l'heura | Celastrina argiolus | Licènids | Esbarzer (Rubus ulmifolium) i heura (Hedera helix) |
| Blaveta dels pèsols | Lampides boeticus | Licènids | Alfals, pèsols i altres lleguminoses |
| Blaveta estriada | Leptotes pirithous | Licènids | Alfals i altres lleguminoses |
| Coure comú | Lycaena phlaeas | Licènids | Vinagrelles (Rumex sp.) |
| Griseta de muntanya | Lysandra coridon | Licènids | Ferradures (Hippocrepis sp.) |
| Marroneta de l'alzina | Satyrium esculi | Licènids | Alzina, garric (Quercus ilex, Q. coccifera) |
| Moreneta meridional | Aricia cramera | Licènids | Agulles (Geranium sp.) |
Nimfà lids 
Atalanta (Vanessa atalanta) i papallona de la c blanca (Polygonia c-album) sobre ortiga. Autor: Martà Franch
| Nom comú | Nom cientÃfic | FamÃlia | Planta nutrÃcia |
|---|---|---|---|
| Argentada comuna | Argynnis paphia | Nimfà lids | Violetes (Viola sp.) |
| Atalanta | Vanessa atalanta | Nimfà lids | Ortiga (Urtica dioica) |
| Damer dels conillets | Melitaea deione | Nimfà lids | Conillets (Antirrhinum majus) |
| Nimfa dorment | Nymphalis polychloros | Nimfà lids | Lledoner (Celtis australis) |
| Nimfa mediterrà nia | Limenitis reducta | Nimfà lids | Lligabosc, xuclamel (Lonicera sp.) |
| Paó de dia | Aglais io | Nimfà lids | Ortiga (Urtica dioica) |
| Papallona de la c blanca | Polygonia c-album | Nimfà lids | Om (Ulmus minor) |
| Papallona de l'arboç | Charaxes jasius | Nimfà lids | Arboç (Arbutus unedo) |
| Papallona de l'ortiga | Aglais urticae | Nimfà lids | Ortiga (Urtica dioica) |
| Papallona del lledoner | Libythea celtis | Nimfà lids | Lledoner (Celtis australis |
SatÃrids 
Bruna de bosc (Pararge aegeria) sobre llistó. Autor: Martà Franch
| Nom comú | Nom cientÃfic | FamÃlia | Planta nutrÃcia |
|---|---|---|---|
| Bruixa | Brintesia circe | SatÃrids | GramÃnies (Brachypodium sp., Bromus sp., Festuca sp., Cynodon dactylon, etc.) |
| Bruna de bosc | Pararge aegeria | SatÃrids |
GramÃnies (Brachypodium sp., Bromus sp., Festuca sp., Cynodon dactylon, etc.) |
| Bruna de prat | Maniola jurtina | SatÃrids |
GramÃnies (Brachypodium sp., Bromus sp., Festuca sp., Cynodon dactylon, etc.) |
| Escac ibèric | Melanargia lachesis | SatÃrids | GramÃnies (Brachypodium sp., Bromus sp., Festuca sp., Cynodon dactylon, etc.) |
| Margenera comuna | Lasiommata megera | SatÃrids | GramÃnies (Brachypodium sp., Bromus sp., Festuca sp., Cynodon dactylon, etc.) |
| Saltabardisses cintada | Pyronia bathseba | SatÃrids | GramÃnies (Brachypodium sp., Bromus sp., Festuca sp., Cynodon dactylon, etc.) |
Altres pol·linitzadors
Als jardins de papallones també podem trobar altres pol·linitzadors, que en general són més difÃcils d’identificar i és per això que els hem agrupat en grups funcionals segons els seus trets biològics. En aquest enllaç hi trobarem informació detallada sobre els pol·linitzadors esmentats a continuació:
Heteròcers Heteròcers o papallones nocturnes: són del mateix ordre que les papallones diürnes (lepidòpters) però pertanyen a altres superfamÃlies. Tot i anomenar-se col·loquialment nocturnes algunes també volen de dia. A les flors hi van a buscar nèctar.
- EsfÃngids:
- Bufaforats (Macroglossum stellatarum)
- Hemaris fuciformis
- Hemaris tityus
- Geomètrids:
- Rhodometra sacraria
- Zigènids:
- Gitaneta (Zygaena sp.)
Bufaforats (Macroglossum stellatarum) libant de flor de plata. Autora: Clà udia Pla-Narbona
Himenòpters Himenòpters: ordre de les abelles, vespes i formigues. Tenen dos parells d’ales membranoses, sent les posteriors més petites. Les femelles tenen un fibló que només utilitzen si se senten amenaçades. A les flors hi van a buscar nèctar i, en el cas de les abelles, també recullen pol·len per aprovisionar la descendència. Per fer-ho, gran part de les abelles disposen d’òrgans especialitzats per dur a terme aquesta funció: llargs raspalls de pèls (escopa) que faciliten la recol·lecció i transport de pol·len al niu, aixà com el procés de pol·linització al visitar les flors. Per aquests motius les abelles són considerades els pol·linitzadors més eficaços i importants a nivell global. La majoria d’espècies d’abelles no formen colònies, sinó que són solità ries, i molt rarament ataquen l’ésser humà . Degut a la seva gran diversitat (més de 1.100 espècies a la penÃnsula Ibèrica) i a l’elevada similitud entre moltes d’elles, la seva identificació acostuma a ser molt difÃcil. Per al seguiment als jardins, ho hem simplificat amb aquesta classificació.
- Borinots
- Bombus sp.
- Tipus Bombus terrestris
- Tipus Bombus pascuorum
- Abella de la mel (Apis mellifera)
- Abella fustera (Xylocopa violacea)
- Abella paleta (Osmia sp.)
- Abella talladora de fulles (Megachile sp.)
- Abella teixidora (Anthidium sp.)
- Altres abelles
- Vespes
- Formigues
Abelles de la mel (Apis mellifera) recollint pol·len d'una crucÃfera. Autora: Clà udia Pla-Narbona
SÃrfids SÃrfids: famÃlia dins de l’ordre dels dÃpters (mosques) amb morfologia i coloració similar a les abelles i vespes, cosa que fa que es confonguin sovint. No obstant això, els sÃrfids, aixà com la resta de dÃpters, sols tenen un parell d’ales, els manca el fibló i a les flors tan sols hi van a buscar nèctar. Els adults s’alimenten gairebé exclusivament de nèctar, de manera que visiten moltes flors i per tant contribueixen considerablement a la pol·linització.
SÃrfid recollint pol·len de la flor de plata. Autora: Clà udia Pla-Narbona
Coleòpters Coleòpters o escarabats: Molts escarabats visiten regularment flors i són pol·linitzadors, encara que la majoria de famÃlies dins l’ordre dels coleòpters no realitzin aquesta funció. Principalment hi ha quatre famÃlies, relativament senzilles d'identificar, que s’alimenten del pol·len i el nèctar de les flors:
- CerambÃcids (Cerambycidae): tenen llargues antenes sovint iguals o més llargues que el seu propi cos.
- Oedemèrids (Oedemeridae): tenen el cos cobert de pubescència que facilita que s’hi adhereixin els grans de pol·len. La seva emergència està estretament lligada als perÃodes de mà xima floració. Algunes espècies produeixen substà ncies tòxiques defensives.
- Escarabèids (Scarabaeidae): sovint presenten pubescència, que facilita la pol·linització
- Buprèstids (Buprestidae): també anomenats escarabats joia, acostumen a tenir coloracions metà l·liques molt vistoses
- Escarabat verd o malaquita (Psilothrix viridicoerulea)
- Tropinota sp.
Coleòpter del gènere Tropinota recollint pol·len d'estepa blanca. Autora: Clà udia Pla-Narbona