A Catalunya hi ha 203 espècies de papallones i cadascuna té la seva història de vida particular: n’hi ha que viuen a l’alta muntanya i són molt difÃcils de veure, n’hi ha que són comunes arreu del paÃs i fins i tot colonitzen els jardins de les ciutats. Tot i tenir caracterÃstiques i estratègies pròpies, totes les espècies tenen uns trets comuns.
Cada espècie té el seu cicle de vida i el seu perÃode de vol (moment de l’any en què l’adult està actiu i vola), encara que a casa nostra la majoria de papallones volen a la primavera, estiu i principi de tardor. Al nostre clima, els mesos d’hivern són massa freds i les diferents espècies han de buscar estratègies diverses, com la hibernació o, en alguns casos, emigrar cap al sud a països més cà lids. Encara que no les veiem, la majoria passen l’hivern en una fase vital determinada (ou, eruga, crisà lide o adult), que varia segons l’espècie. En les espècies en què no és l’adult qui hiberna, la vida d’una papallona adulta oscil·la entre 2 i 6 setmanes.
En general, l’activitat de papallones es concentra entre el març i el setembre, tot i que cada cop hi ha més espècies que l’allarguen fins a primers de novembre a causa de les tardors cà lides dels darrers anys. També és habitual observar individus volant al gener i febrer, que majorment corresponen a espècies que hibernen en forma d’adult i que desperten de la hibernació per les temperatures anòmalament altes en alguns hiverns. El seguiment dels jardins de papallones es pot fer durant tot l’any, posant especial èmfasi en els mesos que van de la primavera fins a l’inici de la tardor.
A Catalunya hi ha 6 famÃlies de papallones:
• Hespèrids
• Papiliònids
• Pièrids o blanques
• Licènids o blavetes
• RiodÃnids
• Nimfà lids
Dels riodÃnids tan sols se’n coneix una espècie a Europa, la papallona de la prÃmula (Hemaris lucina), que és poc comuna. Dins dels nimfà lids hi ha una subfamÃlia força gran, els satÃrids, caracteritzada perquè presenta un ocel (o fals ull) o més d’un.
Il·lustracions de Martà Franch
A continuació, trobareu una selecció de 40 espècies de papallones que freqüenten ambients urbans i periurbans, amb la seva planta nutrÃcia:
Dard ros (Ochlodes sylvanus) i daurat fosc (Thymelicus acteon) sobre llistó. Autor: Martà Franch
Nom comú | Nom cientÃfic | FamÃlia | Planta nutrÃcia |
---|---|---|---|
Capgròs comú | Carcharodus alceae | Hespèrids | Malva (Malva sylvestris) |
Dard ros | Ochlodes sylvanus | Hespèrids | Llistó (Brachypodium retusum) |
Daurat fosc | Thymelicus acteon | Hespèrids | Llistó (Brachypodium retusum) |
Papallona zebrada (Iphiclides feisthamelii) sobre aranyoner. Autor: Martà Franch
Nom comú | Nom cientÃfic | FamÃlia | Planta nutrÃcia |
---|---|---|---|
Papallona reina | Papilio machaon | Papiliònids | Fonoll, ruda i pastanaga |
Papallona zebrada | Iphiclides feisthamelii | Papiliònids | Arç blanc i plantes del gènere Prunus sp. |
Aurora (Anthocharis cardamines) sobre flor de plata. Autor: Martà Franch
Nom comú | Nom cientÃfic | FamÃlia | Planta nutrÃcia |
---|---|---|---|
Aurora | Anthocharis cardamines | Pièrids | Flor de plata i altres crucÃferes |
Blanca de la col | Pieris brassicae | Pièrids | Col, herba d'all i altres crucÃferes |
Blanca de l'arç | Aporia crataegi | Pièrids | Aranyoner i arç blanc |
Blanqueta de la col | Pieris rapae | Pièrids | Col, herba d'all i altres crucÃferes |
Blanqueta perfumada | Pieris napi | Pièrids |
Herba d'all i altres crucÃferes |
Cleòpatra | Gonepteryx cleopatra | Pièrids | Aladern (Rhamnus alaternus) |
Llimonera | Gonepteryx rhamni | Pièrids | Aladern (Rhamnus alaternus) |
Safranera de l'alfals | Colias crocea | Pièrids | Alfals (Medicago sativa) |
Blaveta dels pèsols (Lampides boeticus) i blaveta estriada (Leptotes pirithous) sobre alfals. Autor: Martà Franch
Nom comú | Nom cientÃfic | FamÃlia | Planta nutrÃcia |
---|---|---|---|
Barrinadora del gerani | Cacyreus marshalli | Licènids | Gerani (Pelargonium sp.) |
Blaveta comuna | Polyommatus icarus | Licènids | Banya de cabra i altres lleguminoses |
Blaveta de l'heura | Celastrina argiolus | Licènids | Esbarzer (Rubus ulmifolium) i heura (Hedera helix) |
Blaveta dels pèsols | Lampides boeticus | Licènids | Alfals, pèsols i altres lleguminoses |
Blaveta estriada | Leptotes pirithous | Licènids | Alfals i altres lleguminoses |
Coure comú | Lycaena phlaeas | Licènids | Vinagrelles (Rumex sp.) |
Griseta de muntanya | Lysandra coridon | Licènids | Ferradures (Hippocrepis sp.) |
Marroneta de l'alzina | Satyrium esculi | Licènids | Alzina, garric (Quercus ilex, Q. coccifera) |
Moreneta meridional | Aricia cramera | Licènids | Agulles (Geranium sp.) |
Atalanta (Vanessa atalanta) i papallona de la c blanca (Polygonia c-album) sobre ortiga. Autor: Martà Franch
Nom comú | Nom cientÃfic | FamÃlia | Planta nutrÃcia |
---|---|---|---|
Argentada comuna | Argynnis paphia | Nimfà lids | Violetes (Viola sp.) |
Atalanta | Vanessa atalanta | Nimfà lids | Ortiga (Urtica dioica) |
Damer dels conillets | Melitaea deione | Nimfà lids | Conillets (Antirrhinum majus) |
Nimfa dorment | Nymphalis polychloros | Nimfà lids | Lledoner (Celtis australis) |
Nimfa mediterrà nia | Limenitis reducta | Nimfà lids | Lligabosc, xuclamel (Lonicera sp.) |
Paó de dia | Aglais io | Nimfà lids | Ortiga (Urtica dioica) |
Papallona de la c blanca | Polygonia c-album | Nimfà lids | Om (Ulmus minor) |
Papallona de l'arboç | Charaxes jasius | Nimfà lids | Arboç (Arbutus unedo) |
Papallona de l'ortiga | Aglais urticae | Nimfà lids | Ortiga (Urtica dioica) |
Papallona del lledoner | Libythea celtis | Nimfà lids | Lledoner (Celtis australis |
Bruna de bosc (Pararge aegeria) sobre llistó. Autor: Martà Franch
Nom comú | Nom cientÃfic | FamÃlia | Planta nutrÃcia |
---|---|---|---|
Bruixa | Brintesia circe | SatÃrids | GramÃnies (Brachypodium sp., Bromus sp., Festuca sp., Cynodon dactylon, etc.) |
Bruna de bosc | Pararge aegeria | SatÃrids |
GramÃnies (Brachypodium sp., Bromus sp., Festuca sp., Cynodon dactylon, etc.) |
Bruna de prat | Maniola jurtina | SatÃrids |
GramÃnies (Brachypodium sp., Bromus sp., Festuca sp., Cynodon dactylon, etc.) |
Escac ibèric | Melanargia lachesis | SatÃrids | GramÃnies (Brachypodium sp., Bromus sp., Festuca sp., Cynodon dactylon, etc.) |
Margenera comuna | Lasiommata megera | SatÃrids | GramÃnies (Brachypodium sp., Bromus sp., Festuca sp., Cynodon dactylon, etc.) |
Saltabardisses cintada | Pyronia bathseba | SatÃrids | GramÃnies (Brachypodium sp., Bromus sp., Festuca sp., Cynodon dactylon, etc.) |
Als jardins de papallones també podem trobar altres pol·linitzadors, que en general són més difÃcils d’identificar i és per això que els hem agrupat en grups funcionals segons els seus trets biològics. En aquest enllaç hi trobarem informació detallada sobre els pol·linitzadors esmentats a continuació:
Heteròcers o papallones nocturnes: són del mateix ordre que les papallones diürnes (lepidòpters) però pertanyen a altres superfamÃlies. Tot i anomenar-se col·loquialment nocturnes algunes també volen de dia. A les flors hi van a buscar nèctar.
- Bufaforats (Macroglossum stellatarum)
- Hemaris fuciformis
- Hemaris tityus
- Rhodometra sacraria
- Gitaneta (Zygaena sp.)
Bufaforats (Macroglossum stellatarum) libant de flor de plata. Autora: Clà udia Pla-Narbona
Himenòpters: ordre de les abelles, vespes i formigues. Tenen dos parells d’ales membranoses, sent les posteriors més petites. Les femelles tenen un fibló que només utilitzen si se senten amenaçades. A les flors hi van a buscar nèctar i, en el cas de les abelles, també recullen pol·len per aprovisionar la descendència. Per fer-ho, gran part de les abelles disposen d’òrgans especialitzats per dur a terme aquesta funció: llargs raspalls de pèls (escopa) que faciliten la recol·lecció i transport de pol·len al niu, aixà com el procés de pol·linització al visitar les flors. Per aquests motius les abelles són considerades els pol·linitzadors més eficaços i importants a nivell global. La majoria d’espècies d’abelles no formen colònies, sinó que són solità ries, i molt rarament ataquen l’ésser humà . Degut a la seva gran diversitat (més de 1.100 espècies a la penÃnsula Ibèrica) i a l’elevada similitud entre moltes d’elles, la seva identificació acostuma a ser molt difÃcil. Per al seguiment als jardins, ho hem simplificat amb aquesta classificació.
- Bombus sp.
- Tipus Bombus terrestris
- Tipus Bombus pascuorum
Abelles de la mel (Apis mellifera) recollint pol·len d'una crucÃfera. Autora: Clà udia Pla-Narbona
SÃrfids: famÃlia dins de l’ordre dels dÃpters (mosques) amb morfologia i coloració similar a les abelles i vespes, cosa que fa que es confonguin sovint. No obstant això, els sÃrfids, aixà com la resta de dÃpters, sols tenen un parell d’ales, els manca el fibló i a les flors tan sols hi van a buscar nèctar. Els adults s’alimenten gairebé exclusivament de nèctar, de manera que visiten moltes flors i per tant contribueixen considerablement a la pol·linització.
SÃrfid recollint pol·len de la flor de plata. Autora: Clà udia Pla-Narbona
Coleòpters o escarabats: Molts escarabats visiten regularment flors i són pol·linitzadors, encara que la majoria de famÃlies dins l’ordre dels coleòpters no realitzin aquesta funció. Principalment hi ha quatre famÃlies, relativament senzilles d'identificar, que s’alimenten del pol·len i el nèctar de les flors:
- Escarabat verd o malaquita (Psilothrix viridicoerulea)
- Tropinota sp.
Coleòpter del gènere Tropinota recollint pol·len d'estepa blanca. Autora: Clà udia Pla-Narbona