Per participar en el projecte heu de tenir un espai obert on poder-hi plantar vegetació que atregui les papallones i altres pol·linitzadors i dur-hi a terme un seguiment periòdic de les papallones que el visiten.
A continuació els passos que heu de seguir:
El seguiment es basa en un comptatge de 15 minuts, que consisteix a comptar i anotar les espècies de papallones que observem en una zona concreta en un temps de 15 minuts, aixà com les seves interaccions amb les plantes (ús de recursos florals, ovoposicions o searching entre d'altres) i les plantes que estaven florides en el moment del mostreig.
El comptatge es fa tot passejant pel jardÃ, fent un recorregut que pot variar cada vegada mentre compleixi el requisit dels 15 minuts de durada i quedi dins de l’à rea registrada com a jardÃ, i pot ser:
1) Està tic: en els jardins petits (< 5 m2) o balcons,
2) En moviment: en els jardins grans (> 3.000 m2) on es traçarà un itinerari de la durada establerta o
3) HÃbrid: en els jardins amb una à rea intermitja (5 - 3.000 m2), on es faran passejades circulars pel jardà parant alguns minuts a les zones amb plantes florides.
Es compten totes aquelles papallones que queden dins de l’espai del jardÃ, vigilant de no comptar individus per duplicat, i s’anoten a la fitxa de camp. Per últim també cal anotar-hi les plantes florides. Aquests 15 minuts poden quedar interromputs per la necessitat d’identificar una papallona amb l’ajuda d’una guia, per exemple. En tal cas, es pararà el cronòmetre fins que es reprengui el mostreig. El seguiment de papallones es farà idealment un cop a la setmana, tot i que es pot fer cada dia, i com a mÃnim aconsellem fer-lo un cop al mes per tal que les dades siguin útils.
Exemple d'una fitxa de camp amb dades, la trobareu sencera aquÃ
A banda de comptar papallones, de manera opcional també podeu anotar altres pol·linitzadors (identificats en els grups funcionals que podeu trobar a l’apartat Altres pol·linitzadors), amb diferents nivells de concreció. Aquestes dades seran validades pels cientÃfics coordinadors del projecte un cop les hagueu introduït a la web.
Els comptatges de 15 minuts o 15-minutes count són un tipus de mostreig desenvolupat per l’eBMS (Xarxa de programes de seguiment BMS Europeu), emprat arreu del continent i amb el qual s’obtenen dades estandarditzades de la riquesa i abundà ncia de papallones en diferents tipus d’hà bitat.
També podeu anotar observacions puntuals sense necessitat de dur a terme els comptatges de 15 minuts. En aquests casos només cal anotar el dia i hora de l'observació, l'espècie de papallona o pol·linitzador, l'espècie de planta i el tipus d'observació de què es tracta: ús de recursos florals, ovoposició, presència d'erugues o crisà lides, searching o còpules, entre d'altres. En aquests casos també es poden afegir comentaris i adjuntar fotografies. Per a més informació consulteu l'apartat Registrar les dades.
Papallona reina (Papilio machaon) libant de la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides). Autora: Clà udia Pla-Narbona
Juntament amb els comptatges i les espècies cal anotar les condicions ambientals en el moment del mostreig: el percentatge de sol, la temperatura i el vent. Els mostreigs es duran a terme durant el matÃ, aproximadament entre 10 h i 15 h, sempre que hi hagi condicions meteorològiques favorables. Les condicions adients per a les papallones són:
- Temperatures mÃnimes de 15 ºC,
- >50% de sol durant el mostreig
- Poc vent (una força mà xima de 3 a l’escala de Beaufort).
Quan no es donen aquestes condicions l'activitat de les papallones diürnes disminueix ostensiblement. La nuvolositat s'expressa en forma percentual i la velocitat del vent s'estima segons l'escala de Beaufort; totes dues s’anoten al finalitzar el mostreig. La temporada de vol de les papallones catalanes és de març a setembre però a finals de tardor i a l’hivern, en dies de calor, també en podem veure volar. El dia de la setmana pot variar en funció de les condicions meteorològiques i, a diferència dels comptatges del CBMS, recomanem realitzar mostreigs durant tot l’any.
Per dur a terme el mostreig cal dur un rellotge o el mòbil per calcular els 15 minuts, la fitxa de camp impresa i un llapis o bolÃgraf per anotar-hi totes les papallones que veieu i la seva abundà ncia. També hi podeu afegir observacions biològiques, com ara l’ús de recursos florals (si estan libant d’alguna flor), ovoposicions o presència d’erugues. És important evitar comptar una mateixa papallona dues vegades. Després, aquests mostreigs es registraran a l’apartat Els meus jardins .
Per tal de facilitar la identificació d’espècies es recomana l’ús d’un caçapapallones o salabret, per al qual necessitareu un permÃs que ens heu de demanar, un pot de vidre per evitar la manipulació directa dels individus i una cà mera de fotos. També podeu fer servir els documents per identificar les espècies de l’apartat de recursos. En cas de no poder identificar una espècie de papallona en podeu anotar el gènere o la famÃlia, fer-ne fotos (del revers i anvers preferiblement) i adjuntar-les als comptatges quan introduïu les dades a la web. Per exemple: Pieris sp., Gonepteryx sp. (gènere) o licènids, hespèrids, (famÃlia) etc. Per més informació sobre les espècies consulteu l'apartat Les papallones.
Per dur a terme el seguiment:
Per identificar espècies:
Pòsters de papallones:
Enllaços d'interès:
• En aquest programa NO farem servir l’aplicació mòbil desenvolupada per eBMS, però la podeu fer servir per mostrejar altres espais i registrar les dades amb la mateixa metodologia.
• Considerem jardà un espai enjardinat on la vegetació que hi ha és fruit de l’actuació dels humans. Si es vol comparar una zona enjardinada amb una zona natural propera es pot fer, i de fet és interessant fer-ho. Es pot utilitzar la mateixa metodologia però no s’han de registrar les dades de la zona natural en aquesta web, ja que no ho considerem un jardÃ. Per tant, no usem el projecte Jardins de papallones per a realitzar censos en indrets naturals.
• Si no coneixeu alguna de les plantes del vostre jardà podeu consultar algun amic botà nic o fer servir una aplicació d’identificació com PlantNet
• Considerem que són jardins diferents, tot i estar molt propers, els següents casos: (1) si hi ha una barrera ecològica (per ex. un edifici o un mur), (2) si hi ha una delimitació clara de propietat, o (3) si hi ha diferència de gestió entre l’un i l’altre.